img_logo_alpens1873_color

El relat de la batalla d’Alpens, que Maria de las Nieves de Braganza de Borbón descriu a Mis memorias ha estat la font d’on han begut la majoria d’historiadors posteriors. Tots menys Joan Gorrabou, autor d’una biografia de Savalls, donen per fiable la versió de la Infanta. No es té en compte la forta aversió que els Infants i Savalls es tenien. Els fets, segons el meu parer, són els següents.

El dia 8 de juliol, Don Alfons i Donya Blanca arriben de Sagàs. Dormen al mas Graell. En Savalls hi arriba el mateix dia 9 al matí. Junts anaren a Alpens, on s’hi trobaven el coronel Vila del Prat, amb el segon batalló de Barcelona, Auguet i el segon de Girona i les restes de la força d’en Bosch. Aquestes forces, juntament amb el primer batalló de Girona (el de Savalls) i el grup de 140 suaus de l’escolta personal dels Prínceps feien un total de 900 homes. En Camps, que era a Gombrèn, també feia camí cap a Alpens per ordre explícita de don Alfons.
carta_8A les dues de la tarda, surten d’Alpens direcció Sant Quirze, però reben la notícia que Cabrinetty és a Prats. S’envien confidents per intentar esbrinar quines intencions té, mentre reposen a l’Alou. A les cinc de la tarda, els exploradors tornen informant que Cabrinetty es dirigeix a Alpens amb una columna de 1200 homes, dos canons, 40 cavalls i 30 animals de càrrega. Segons Donya Blanca, Don Alfons decideix atacar-la, malgrat l’oposició de Savalls, qui prefereix retirar-se.

Quan els carlins arriben a la Solana, veuen una llarga columna liberal, que possiblement baixava per les Collades pel camí que passa per la Pascuala, segueix per la Pinosa i que és a punt d’entrar a Alpens pel carrer de Baix. Cabrinetty va la l’avantguarda de la columna amb quatre companyies de “los cazadores de Mérida” i a la carrera intenta entrar al poble abans que els carlins. Però Auguet ja ocupa la part superior del poble, la Plaça, la Placeta, el carrer Vilamala i l’església. El primer batalló de Girona, comandat per Manel Puigvert, “Manel de Calella”, fa una contramarxa. Baixant pel rec del Vilar, sense ser vistos pels liberals, pugen cap als graners de la Vall (costa grossa) i ocupen la pinassa. Tanquen una possible fugida per la Gavarresa avall, i apareixen de sobte a la reraguarda liberal.

 

El segon batalló de Barcelona, manat per Vila del Prat, es va col·locar a la dreta d’Auguet, o sia a Montjuïc, Rocamonada i cap a Ca l’Andri. Aquestes maniobres es fan ràpidament, en silenci, esperant que es produeixin els primers trets entre els soldats liberals i els d’Auguet al carrer Graell. En Savalls i els Infants ocupen “un altito distante unos 500 metros del pueblo”, on es dirigeixen a tot córrer juntament amb els seus estats majors. Crec que es tracta de la Serra. Dues companyies del primer de Girona es situen al carrer Vilamala, cap a Cal Frígola, Cal Casals i Cal Duran. Els suaus ja pugen cap a les Rovires de la Vall, cap al cementiri i cap al camí de la Vall. Per la seva banda, Cabrinetty envia els seus “Cazadores de Madrid” en direcció a la Vall, els “de las Navas” cap a les Fontetes, perquè intentin franquejar el poble pels costats, i la cavalleria el segueix a ell i “a los de Mérida”.img_mapa01

carta_9A les 6 de la tarda comença el foc d’Alpens. Les primeres descàrregues les reben els soldats liberals que pujaven pel carrer Graell. Són tirotejats des de les cases del capdamunt del carrer, des del campanar de l’església, el carrer Vilamala, la Placeta i la Plaça. En aquests primers instants Cabrinetty cau mort. Els liberals intenten muntar els canons, segurament on hi ha actualment el camp de futbol, per contraatacar per aquell cantó però, tirotejats per tot arreu, es veuen obligats a buscar refugi al carrer de Baix i al capdavall del carrer Graell. Els “Cazadores de Madrid” intenten atacar en direcció a la Serra, però en veure’s rodejats, fins i tot per darrera (Recordem la maniobra del primer batalló de Girona), i com que han perdut contacte amb la resta de la columna, opten per buscar refugi a la Vall. Seran els primers a rendir-se.

Arribats a aquest punt, si les coses estaven ja molt malament pels liberals, encara anaren pitjor amb l’arribada d’en Camps. Baixant pel camí ramader quan tot just ressonaven els primers trets, tanca l’última porta que quedava oberta. Els seus homes es despleguen ràpidament des del Casó, Collet del Badellar i Camalassos i part d’ells baixen del pla del pollancre cap a la costa del Graell i la Pinassa. La cavalleria liberal i “los cazadores de las Navas” també queden closos per totes bandes. Els liberals, segons paraules de la Infanta, estan tancats dins un anell de ferro i foc que els estreny i els empeny cap a la part baixa del poble.

img_mapa02

S’afegeix a la brega el general carlí Castells que, segons Donya Blanca, es trobava pels voltants “de casualidad” acompanyat d’una reduïda tropa. Els prínceps reben la notícia que Cabrinetty és mort. Ella contesta al soldat que li dóna la notícia que no s’ho creurà fins que ho vegi amb els seus ulls. La banda de música dels suaus interpretava valsos vienesos i balls de saló, imprimint a la batalla aires de festival. Des de la seva posició, els prínceps i en Savalls veien exactament tot el que passava en tota l’extensió de la línia de combat. Al fer-se de nit, els liberals semblava que estiguessin rodejats per una línia de ferro i foc. La lluita continuava sota la llum de la lluna. Tots els intents de fugida dels liberals fracassaren, i aquest no tingueren més remei que refugiar-se a les cases del carrer de Baix i de part del carrer Graell. El desenllaç final s’acostava. L’última defensa aferrissada dels liberals fou la d’una casa rodejada per un mur no gaire alt, amb un pati interior que per la part de la paret guanyava alçada. No sé pas de quina casa es pot tractar.

carta_1A les 11 de la nit, quan els infants anaven a dormir a cal Magí, els presenten en Cabrinetty mort. El transportaven en una llitera com si fos un ferit. Ella mateixa ho conta vivament: “la lluna li donava de ple sobre la cara; feia una ganyota espantosa i tenia una expressió indescriptible de ràbia, com si fins i tot després de mort em volgués mostrar l’odi que em tenia (…) Li havien tallat la bocamàniga amb els entorxats de brigadier per regalar-me’ls junt amb la faixa i el faixí. Trobaven que m’ho mereixia en memòria d’aquell que jurà fer xoriço de la meva carn”. Continua el relat explicant que els carrers estaven plens de morts, que no saben per un passar per no xafar-los amb el cavall i que a la llum de lluna es veien grans bassals de sang. L’últim tret fou a les dues de la matinada del dia 10. La victòria carlina fou brillantíssima: 200 morts, 70 ferits, 900 presoners, 1200 fusells Berdan, dos canons de muntanya i la caixa de la columna donen idea del desastre liberal. Savalls rebé el títol de marquès d’Alpens. Donya Blanca intenta, com sempre, rebaixar-li els mèrits i atribuir l’èxit al seu marit. Els Infants acusen oficialment Savalls d’haver-se quedat amb vuit mil duros de la caixa de la columna vençuda.

img_mapa03

Per la seva banda, la memòria popular parla d’una emboscada i el relat de la batalla feta pels liberals ho afirma. Així, a Narración de la guerra carlista s’explica que en Cabrinetty va rebre l’avís per un paisà enviat per l’alcalde d’Alpens de que els carlins eren fora del poble i es dirigien a Sant Boi. En arribar a les envistes del poble, varen veure que els carlins corrien per entrar-hi pel cantó oposat. Cabrinetty es va posar davant dels seus. Sabia que el primer de ser a Alpens tenia la partida guanyada, però de sobte es va trobar tirotejat per totes bandes. Els liberals asseguren que hi havia soldats amagats a les cases que els esperaven. Potser si que una part dels soldats d’Auguet ja eren a Alpens, esperant tenir la possibilitat de matar el general mallorquí si aquest cometia l’error d’entrar davant de les seves tropes i després fugir ràpidament. Però la decisió d’atacar es va prendre a l’Alou. No hi havia soldats amagats al poble. Els liberals quedaren tancats gràcies a la ràpida maniobra del primer batalló de Girona feta, sens dubte, per ordre d’en Savalls, qui coneixia el terreny a la perfecció. Els liberals tingueren mala sort de que en Camps pogués fer el mateix a la part nord en arribar el moment precís, i la desgràcia que el seu cap fos mort en els primers instants de la batalla.

La infanta, en el seu relat, col·loca en Vila del Prat pel cantó de la costa del Graell. És impossible que els seus soldats hi arribessin sense fer una llarga volta i no ser vistos pels liberals. La senyora va perdre part dels seus apunts i és possible que confongués part de les tropes carlines des de la posició que ocupava durant l’acció. De la Serra a la costa del Graell la distància és gran. A més, la disposició de les tropes la va decidir Savalls i no el seu marit. Tots els honors de la victòria, tot el reconeixement oficial i tota la mitificació popular foren per en Savalls i no per Don Alfonso. Miquel Clarà i Cabruja, autor de la sardana “L’acció d’Alpens”, que va participar en la batalla, ens deixà un plànol dels fets, on es poden veure bastant bé les diferents posicions ocupades pels batallons. Tingueu present al llegir aquest escrit que algunes cases que anomeno per situar no existien en l’època dels fets i només ho he fet perquè ens poguéssim situar millor sobre el terreny. Penseu que en aquells temps l’existència de vegetació fora del poble era pràcticament nul·la. Es podia aprofitar el relleu per amagar-se, però no existia l’espessor de pins de l’actualitat. Per altra banda, l’extensió cultivada era molt gran. Qualsevol feixeta era aprofitada i el cultiu majoritari, el blat de moro, era prou alt a principis de juliol com per amagar un soldat ajupit. També hem de tenir en compte que quan diem les 6 de la tarda de 1873, vol dir les 8 de la tarda de l’hora actual.

La meva àvia, la Maria Terra, sempre explicava que la seva padrina fou qui li va dir que els Infants pernoctaren a Cal Magí. El seu home, un fadristern de Boatella, era metge i feu tota la campanya del nord amb l’exèrcit carlí. Cal Magí era casa seva. També explicava la gent del poble es va tancar a les cases veient el que els ve a sobre.

En Josep Vilardaga, l’estimat avi Sala, amb qui fa anys vaig tenir una conversa, m’explicà que de jove havia anat a segar a la Cerdanya amb altres homes d’Alpens. A Puigcerdà (ciutat que hagué de patir diversos atacs per part d’en Savalls, i que una vegada fou salvada per la intervenció de la columna de Cabrinetty que va obligar els carlins a aixecar-ne el setge i fugir després de passar la Collada de Toses amb una forta nevada i el torb) hagueren d’escapar-se cames ajudeu-me, doncs els homes de la vila els volien estomacar a l’assabentar-se que provenien del poble on el seu salvador havia estat mort i vençut. També creia que en Cabrinetty fou mort a boca de canó, des d’alguna casa del capdamunt del carrer Graell. I el fet que la bala li entrés pel coll i li travessés el cor sembla corroborar-ho.

Cabrinetty va entrar a Alpens, a l’avantguarda de la columna, convençut que el poble era lliure de soldats enemics. Tant si l’ esperaven com si aquests hi acabaven d’arribar, els primers trets foren per ell. Difícilment, un gat vell com ell, hagués caigut a la ratera de no anar enganyat.

L’avi Sala també m’explicà que era fàcil que trobar restes de soldats morts per la banda dels recs de les Fontetes, i que van trobar força restes humanes quan es va construir la Torre.

L’historiador olotí Grabulosa s’indigna quan explica a “Carlins i liberals” que, en una visita a Alpens, un vilatà li va dir que en aquest poble en Savalls va estomacar en Cabrinetty. Per ell, la versió dels fets és la mateixa que la de Donya Blanca. Pel que sembla coincideix poc amb el que els vilatans creien que havia passat. Potser sí que l’instigador de l’enfrontament fou Don Alfons, un jove que llavors només tenia 20 anys, però el pla de batalla, la distribució de les forces, i fins i tot l’ordre d’atacar (sembla ser que va cridar als seus homes “avui és el dia d’amarrar el Cabrit”) es deuen a Francesc Savalls.

Josep Miquel Casademunt

Podeu trobar més informació sobre la batalla al blog Gent d’Alpens. www.dalpens.com