carta_11

Josep Cabrinetty i Cladera (Palma de Mallorca, 1822 – Alpens, 1873) va ser un militar de l’exèrcit espanyol que destacà especialment en les guerres carlines del segle XIX.

Inicià la carrera militar abans de complir els catorze anys. Lluità en els darrers combats de la Primera Guerra Carlina, primer al País Basc i després a les preses d’Aliaga (Terol), Morella i Berga. Inicialment estigué a les ordres del general O’Donnell i més tard a les d’Espartero, assolint el grau de sotstinent. Quan Espartero s’exilià l’acompanyà amb dos dels seus germans. El 1854 retornà de l’exili i reingressà a l’exèrcit amb el grau de tinent. El 1859, ja capità, participà en molts combats a la guerra d’Àfrica, entre ells la batalla de Castillejos.

A l’inici de la Tercera Guerra Carlina, el 1872, era tinent coronel, però aviat fou ascendit a brigadier, operant inicialment al Penedès, després a les comarques de Girona i finalment ocupà el càrrec de comandant general de la província de Lleida.

El 1873 alliberà Puigcerdà del setge dels carlins. Perseguí de manera implacable el capità general carlí Francesc Savalls i Massot, que el derrotà el 9 de juliol del 1873 a Alpens. La versió oficial diu que Cabrinetty morí d’un tret al clatell quan entrava a cavall a la plaça del poble, la qual cosa portà a creure que potser havia estat assassinat pels seus propis homes. Ara bé, els testimonis de l’època situen la mort de Cabrinetty davant del número 10 del carrer Graell. Sembla ser que va ser Lluís Coma, natural de Bagà, qui li va donar el tret de gràcia. La seva mort donà lloc a manifestacions anticarlines i a favor de la República a Barcelona l’11 de juliol del 1873.

Cabrinetty fou condecorat amb les creus de “San Hermenegildo” i “San Fernando”, el feren fill il·lustre de Palma de Mallorca i se li dedicaren carrers i places a Palma, Sa Pobla, Puigcerdà, Lloret de Mar i Lleida. Puigcerdà li erigí una estàtua feta per subscripció popular, inaugurada el 9 de setembre de 1880 i destruïda el 1936 pels anarquistes.