carta_12

Francesc Savalls i Massot va néixer a La Pera el 1817 i va morir a Niça el 1885. Fadristern de casa bona, participà en la Primera Guerra Carlina i es distingí de seguida pel seu coratge i forta personalitat. Acabà la guerra amb el rang de capità. Entre el 1840 i la Guerra dels Matiners (1846-1849), Savalls travessà el període més tèrbol de la seva vida. S’incorporà a la banda de trabucaires dita els Desairats de Ramon Vicens. Participà a l’assalt de Ripoll i, abans i després, en moltes accions delictives. El reclamaven alhora els tribunals de Barcelona i Montpeller. A la Guerra dels Matiners ja hi participà amb el grau de comandant. Acabada la guerra, s’exilià a Niça, on contragué matrimoni. Va prendre part en les guerres d’Itàlia, com tants altres carlins, en les files pontifícies. Fins la dècada dels setanta, Savalls, tant a Catalunya com a Itàlia, no havia estat més que un valent oficial.

Al començar la Tercera Guerra Carlina, el primer comandant de Girona és el general Estartús, que està fortament enemistat amb Savalls, qui es diu que fins i tot va intentar assassinar-lo. Estartús opta per dimitir i desaparèixer amb la qual cosa Savalls agafa el seu càrrec. Aconseguí una brillant acció d’armes a Vidrà i d’altres de menys importants. Des d’aquell moment, ningú no podrà manar Savalls: ni el rei, ni la cort, ni els militars de més graduació que ell.

Savalls era un general elegant, una mica avinagrat, groller en el llenguatge, de veu rogallosa, força alt i de galtes xuclades. A estones alegre i simpàtic, amant de descomunals fartaneres i del vi. Mig prepotent; mig afable. Semblava un feudal antic i es guanyava el femellam quan encetava el ball pla. Escardalenc, àgil i fort, amb uns immensos bigotis vuitcentistes. Com a general, cal destacar el seu cop d’ull tàctic. Avaluava ràpidament les situacions amb encert.

Però era també un home d’humors àcids, insuportables. Quan rebia males notícies, picava de peus frenèticament i a vegades es rebolcava per terra. Era capaç de fets d’extrema crueltat, com l’afusellament dels carrabiners de Llaers. Però, per altra banda, donava sempre la cara heroicament.