Fa calor. Avui en passarà alguna de grossa… es nota al rostre dels alpensins. Ens ho diu el cor. Durant tot el dia 9 ningú ha sortit a treballar, tothom està pendent de les tropes carlines que ronden per Alpens que el dia abans han dormit al Graell. Fins i tot el mateix Savalls fa acte de presència. Per sort ja han passat de llarg, tiren cap a Sant Quirze. Tot torna a la normalitat. Però dura poc. Són les 6 de la tarda quan se senten els passos de 1200 soldats, 40 cavalls i 30 animals de càrrega. Són els liberals que vénen pel camí de les Collades. Tothom cap a casa. Barrem portes i finestres. Al mateix moment arriben els carlins. No pot ser… els carlins han tornat! Hi haurà batalla! Ja són a la Plaça, a la Placeta, al carrer Vilamala, a l’església… preparen una emboscada per sorpresa, s’acosta la topada! Fugim, fugim d’Alpens, la sang correrà. Massa tard, ja se sent el primer tret des del campanar i el mateix Cabrinetty cau mort. Els liberals cauen, un darrere l’altre. Estan encerclats i no poden fugir per cap cantó.

Correm, agafem menjar i roba; marxem o morirem tots. Amaguem-nos. Els carrers estan plens de foc. Fosqueja, la sang taca Alpens. Hem d’escapar-nos, agafem diners, roba i menjar, marxem. Hem d’esquivar la batalla, hem de sortir sense ser vistos per les tropes.

La lluna plena il·lumina dos-cents cossos morts. Donya Blanca es mira amb menyspreu la ganyota de Cabrinetty mort, li agafa part de la seva vestimenta. És la venjança. És l’any 1873. És la batalla d’Alpens.